Per sort avui tornen les grans lligues. Torna el futbol pel qual es desviuen infinitat d’aficionats durant tota la temporada. I el que és millor, ho farà fins al març. S’ha acabat el suplici d’haver de compaginar partits de lliga i de competicions europees amb partits de seleccions internacionals, que aporten ben poc a l’espectador. A més, aquesta aturada ha estat especialment fatídica pel gran nombre de lesions importants que ha deixat pel camí, sobretot la de Gavi, que de ben segur afectarà de valent el Barça fins a final de temporada.

És el cost d’un calendari que cada temporada és més atapeït que l’anterior, amb l’únic objectiu de buscar fins a l’últim euro possible per ingressar. En aquest sentit, els clubs també en són culpables, i si no que m’expliquin per què el Barça anirà a jugar un partit als Estats Units el 21 de desembre, 24 hores després de jugar contra l’Almeria en la lliga. El futbol de seleccions, però, hi posa la resta, i és que haver de viure tres aturades en els tres primers mesos del curs és del tot injustificable i incomprensible. Sobretot perquè cada vegada tenen menys sentit i, el més greu, menys interès, perquè les fases de classificació s’han convertit en un tràmit després que la UEFA hagi decidit que 24 seleccions juguin l’Eurocopa –en el mundial seran 48–, eliminant tota l’emoció i incertesa que hi podia haver fa uns anys. Fora de l’Ucraïna-Itàlia han estat dues setmanes d’avorriment futbolístic.