Gavi i renéixer des de la calma
Als 19 anys, la personalitat ja fa temps que ha plantat la seva llavor en l’ànima, ha germinat i ha arrelat amb força. I en individus com Gavi, amb una personalitat i un caràcter tan accentuats, reeducar el tarannà, tot i la seva joventut, pot arribar a ser una quimera. Gavi és rampell. És impuls. La seva sana bogeria competitiva és el que el fa tan especial. Tot ho viu des de la passió més animal. Aquesta manera d’entendre el futbol és el que el fa tan fort, però ara la vida l’ha posat davant el mirall. Gavi va ser operat ahir de la seva greu lesió al genoll pel doctor Joan Carles Monllau, el mateix cirurgià que en el passat va operar Philippe Coutinho, Sergio Lozano o més recentment, Alèxia Putellas. Gavi i Alèxia són dos líders, amb un clar gen guanyador i competitiu. Alèxia és més reflexiva i més racional. Durant la seva llarga recuperació va tenir moments de feblesa, però la sensatesa va ser la seva millor amiga. Hauria pogut retallar terminis per tornar abans, però no hauria estat el més adequat. Ni tan sols la temptació de la final de la Champions d’Eindhoven li va fer cometre un pas en fals. Tenia l’alta mèdica per jugar i va estar un mes assajant en costellades de lliga, però va entendre que tot té un procés i aquella no era la seva final. Ara a Gavi l’esperen entre 7 i 9 mesos de baixa. Xavi, Deco i Puyol ja han fet missatges públics aconsellant-li paciència. Saben de quin peu coixeja. És impacient per naturalesa. Però ha de saber que els culers l’esperaran el que faci falta. L’esperaran des de l’enyorança. El buit que deixa és gran.