Els nostres clubs exemplars
Pocs dies després que el Barça presentés un manifest per commemorar el seu 125è aniversari en què destacava els valors de catalanitat i la filosofia de joc cruyffista, que tants èxits ha donat, com a pals de paller, m’han vingut al cap accions d’altres clubs vinculats a la nostra societat que els situa com a exemples per a moltes persones. I sabedor que me’n deixaré un bon grapat, ho reconec, no es poden menystenir, per menys mediàtiques, altres entitats que també promouen la catalanitat, la democràcia entre els seus socis i abonats o les accions socials sempre necessàries amb el futbol com a fil conductor. Perquè s’ha comprovat des de fa anys que el futbol pot ser una eina d’integració brutal per a diferents públics de la societat. Nens i nenes, persones en risc d’exclusió, amb recursos limitats, de característiques especials o amb discapacitats físiques han trobat la manera de no quedar al marge gràcies a diversos clubs que han apostat per aquest vessant. I alguns ho han fet des de l’amateurisme, que encara té més mèrit. Per escombrar cap a casa, no em puc deixar l’Olot, que fa més d’una dècada que aposta per un futbol social i sostenible i que, per cert, ha fet ja dues consultes entre els seus socis en qüestió de dos anys, o l’Europa, un club declarat antifeixista, antimasclista, antihomòfob, antiracista i antibullying –per cert, tots els dies de l’any–, o també el Sant Andreu, sempre amb un lloc a la seva samarreta per donar visibilitat a Open Arms.