Em sorprèn la teva tranquil·litat. Quan defenses tens un ull posat al davanter i un altre a la pilota. Saps perfectament on col·locar-te i quan la recuperes et perfiles de pressa per donar aquella passada que donarà sortida al joc. La precisió en els desplaçaments llargs és molt gran, el teu joc de combinació en espais reduïts és minuciós i la velocitat amb què executes les passades és molt alta. Tot i ser un central, quan els equips es tanquen, et situes a tres quarts per combinar amb velocitat, de costat a costat, per acabar trobant el moment d’atacar l’espai. Surts amb la bola als peus de la nostra àrea, vas a buscar el rival i quan t’hi acostes, la deixes anar, per assistir a un company o per filtrar-la a l’espai i deixar un altre jugador en una millor posició. Això és el millor que tens, la capacitat de fer millors els altres.

Les teves carències en el joc aeri i per corregir a l’espai, les compenses amb un sac de virtuts inacabables. Ara projecto cap a tu l’admiració que vaig tenir pel teu pare. Jugadors com tu fan millor l’equip, el club i també els aficionats que podem veure un futbol d’un nivell inimaginable fa uns anys. Cada partit és una lliçó de col·locació, de sentit tàctic, de tècnica i de circulació de pilota. Cada partit ens ensenyes com s’ha de jugar a futbol en un equip que vol ser més gran que mai.