Hola, món! Això és el Girona!

Ahir a la sala de premsa vaig poder con­ver­sar amb tres peri­o­dis­tes. Fins aquí tot nor­mal. Ara bé, eren tres mit­jans inter­na­ci­o­nals: un de francès i dos d’Estats Units. Venien expres­sa­ment a Mon­ti­livi per viure de manera pre­sen­cial tot aquest enre­nou que aixeca un equip humil. A vega­des cal veure les coses amb pers­pec­tiva i és per aquest motiu que els ulls dels peri­o­dis­tes ho deien tot. En total, catorze pro­fes­si­o­nals de l’ESPN d’Estats Units, una pare­lla del BEIN de França, una revista d’Holanda i una d’ale­ma­nya, el Die Welt, van treure el nas ahir a Girona. Tots, sor­pre­sos per la capa­ci­tat de cap­gi­rar la situ­ació, van conèixer que hi ha vida més enllà del Barça, Madrid i Atlético de Madrid, i a més a més, una vida atrac­tiva que pro­posa un joc ofen­siu i que dis­posa d’orgull. Segu­ra­ment d’aquí ve l’eslògan tan nos­trat “orgull gironí”. I no només a la sala de premsa. Mon­ti­livi va pen­jar per segona vegada con­se­cu­tiva el car­tell d’entra­des exhau­ri­des, un fet que feia temps que no es veia. La fal·lera capta l’atenció de la ciu­tat de Girona i la província, com va voler des­ta­car Míchel ahir en el post­par­tit. És un fet ja habi­tual, un cop aca­ben els par­tits dels giro­nins, veure una allau d’interac­ci­ons a les xar­xes, en xinès, anglès, francès, però sem­pre amb accent català. El Girona FC està posant, encara més, Girona al mapa. No és una cosa nova, però va a més. Puc dir amb el cap ben alt que visc en un ter­ri­tori que té com a capi­tal una ciu­tat tres vega­des immor­tal. Hola, món!