L’expedició del Barça de futbol sala va tornar dilluns de Riga alliberada. Amb un equip condicionat per les nombroses baixes per lesió, va haver de fer un esforç extra per tornar amb el bitllet per a la final a quatre de la Champions. Amb molt de patiment, el Barça va certificar el primer gran objectiu de la temporada. La classificació per a la fase final europea tanca la ferida oberta el curs passat, quan l’equip s’hi va quedar a les portes per un únic gol de diferència. Tot i l’èxit del conjunt de Jesús Velasco, els Dracs i tota l’afició culer es quedarà un any més sense poder veure el seu equip jugant en competició europea a casa. El debat és recorrent. El format del torneig, amb dues fases –la principal i l’elit– amb el sistema de concentració en una seu és anacrònic, deixa fora de l’espectacle molts aficionats i va en prejudici de la visibilitat i la credibilitat de la competició. Si la possibilitat d’impulsar una lligueta no és factible per qüestions econòmiques, sempre hi ha el recurs d’establir una eliminatòria de vuitens o de quarts abans d’accedir a la fase final. Passen les temporades i el més calent és a l’aigüera. Per als aficionats al Barça, encara quedava l’esperança d’aspirar a ser la seu de la fase final, però ja és segur que per dates, del 2 al 5 de maig, el Palau Blaugrana no estarà disponible. El club ha buscat altres alternatives per Catalunya, però per incompatibilitat amb les dates (Sant Jordi) o perquè no compleix els requisits per poder instal·lar la pista de la UEFA (Badalona o Girona) ni tan sols han pogut aspirar a figurar entre les candidates.