Més de cinquanta catalans començaran el Dakar a l’Aràbia Saudita. Reiteren el magnetisme que desprèn el raid més enrevessat del món i la fal·lera per la benzina que es respira al nostre país, més enllà dels èxits puntuals que puguin atresorar els nostres pilots de qualsevol disciplina. El Dakar és un repte mastodòntic que afronten pilots professionals i d’altres d’amateurs que no poden aspirar a la victòria però que aspiren a arribar al seu llac rosa particular, que ja és molt. El triomf final en la general de motos, cotxes o camions és un repte d’alta gamma que ben pocs catalans han assaborit. Nani Roma, que torna un cop superat el càncer, és l’únic del país que ha guanyat en motos i en cotxes. En camions, només Moi Torrellardona, formant part com a navegant de l’equip del neerlandès de Gerard de Rooy, va aconseguir la victòria (2016). L’altre campió en motos és Marc Coma, que se’n va endur cinc edicions (2004, 2006, 2009, 2011, 2014 i 2015). En cotxes, Nani Roma (2014) és l’únic que es va enlairar a dalt de tot, tot i que també cal subratllar els tres títols del barceloní Lucas Cruz, el copilot de Carlos Sainz, i el triomf en SSV, modalitat de cotxes, l’any passat del copilot Oriol Mena. Laia Sanz ha estat onze vegades la millor en motos –9a en la general el 2015, un gran mèrit–i, inconformista de mena, conduirà un cotxe per tercer cop al temible desert saudita –23a el 2022 i 65a el 2023–, reiterant la seva condició de referent i enarborant la bandera de la igualtat.