La temporada de l’Spar Girona “és decebedora perquè han passat moltes coses inesperades des del principi”. És Laia Palau acabat el curs 2022/23, el primer des que es retira i agafa la responsabilitat –compartida– de la direcció esportiva de l’Uni. Un títol (supercopa), caure eliminat a les semifinals de la Lliga Catalana a Fontajau, amb la retirada del 3 previst per a la final, als quarts de copa i de la lliga, quedant-se sense quarts de l’Eurolliga després de dos anys seguits establint el sostre continental del bàsquet femení del país; justifiquen la decepció.

Rebekah Gardner, amb qui s’arriba a un acord per no executar la renovació que l’MVP de la Lliga Femenina el 2021/22 i de l’últim títol gironí el curs passat no va anul·lar a temps, s’entrena des d’ahir a les ordres de Roberto Íñiguez, el relleu de Laura Antoja. Un canvi que abans-d’ahir deixava les jugadores en evidència amb la derrota a Vitòria (72-65 tot i el 0-13 i el 2-22 inicial) contra l’Araski , que ja va guanyar l’Spar a Girona al novembre el dia que transcendia la voluntat del fitxatge estel·lar, Kelsey Mitchell, d’abandonar la nau. L’equip començarà demà els vuitens de l’Eurocopa, contra el Cadí, que té tres baixes i ja va superar el conjunt gironí en la darrera final de la Lliga Catalana. L’ambició és lícita, qualificar la plantilla de nivell Eurolliga, l’MVP del desembre de la qual va ser Kennedy Burke –que no es renova a principis del curs passat ni se li fitxa un relleu–, dubtós i, si m’ho permeten, voler competir “amb el futbol i el bàsquet” de Girona, un error.