La màquina de jugar mera­ve­llo­sa­ment a fut­bol de l’equip femení del Barça fun­ci­ona amb tanta inten­si­tat i pre­cisió que no sem­bla notar-se ni l’absència d’Ale­xia Pute­llas, una peça relle­vant i deter­mi­nant en la seva con­fi­gu­ració i, sens dubte, els seus èxits. Tan­ma­teix, aquesta absència em pro­voca una certa enyo­rança i també cer­tes inqui­e­tuds. Enyo­rança perquè és un plaer veure jugar Ale­xia Pute­llas, amb la seva tècnica depu­rada, la seva visió i cre­ació de joc, aque­lla ver­sa­ti­li­tat com a mig­cam­pista que tant la fa punyent­ment ofen­siva com defen­siva si és neces­sari, amb la potència i a la vegada l’elegància amb què es mou pel camp sem­pre amb sen­tit. La inqui­e­tud, com pot supo­sar-se, té a veure amb l’abast de la seva lesió actual al genoll esquerre.

He dit actual perquè, com és ben sabut, Pute­llas va tenir durant la tem­po­rada 2022/23 una gravíssima lesió al mateix genoll (tren­ca­ment del lli­ga­ment cre­uat ante­rior) que va fer que no pogués jugar durant pràcti­ca­ment deu mesos. El cas és que, el pas­sat 14 de novem­bre, va donar-se un cop men­tre jugava un par­tit de l’Euro­copa amb el Ben­fica. Tot i les alar­mes ini­ci­als, no va sem­blar que fos greu. Només unes molèsties que acon­se­lla­ven prudència. Però han pas­sat dos mesos, encara no juga i, de fet, no se sap quan ho podrà tor­nar a fer o almenys, que jo sàpiga, no n’hi ha cap pre­visió anun­ci­ada. Això inqui­eta, com també, encara que pot­ser no se n’hagi de fer cas, que es parli tant del seu pos­si­ble fit­xatge per un altre equip men­tre no renova pel Barça.