Genoll esquerre
La màquina de jugar meravellosament a futbol de l’equip femení del Barça funciona amb tanta intensitat i precisió que no sembla notar-se ni l’absència d’Alexia Putellas, una peça rellevant i determinant en la seva configuració i, sens dubte, els seus èxits. Tanmateix, aquesta absència em provoca una certa enyorança i també certes inquietuds. Enyorança perquè és un plaer veure jugar Alexia Putellas, amb la seva tècnica depurada, la seva visió i creació de joc, aquella versatilitat com a migcampista que tant la fa punyentment ofensiva com defensiva si és necessari, amb la potència i a la vegada l’elegància amb què es mou pel camp sempre amb sentit. La inquietud, com pot suposar-se, té a veure amb l’abast de la seva lesió actual al genoll esquerre.
He dit actual perquè, com és ben sabut, Putellas va tenir durant la temporada 2022/23 una gravíssima lesió al mateix genoll (trencament del lligament creuat anterior) que va fer que no pogués jugar durant pràcticament deu mesos. El cas és que, el passat 14 de novembre, va donar-se un cop mentre jugava un partit de l’Eurocopa amb el Benfica. Tot i les alarmes inicials, no va semblar que fos greu. Només unes molèsties que aconsellaven prudència. Però han passat dos mesos, encara no juga i, de fet, no se sap quan ho podrà tornar a fer o almenys, que jo sàpiga, no n’hi ha cap previsió anunciada. Això inquieta, com també, encara que potser no se n’hagi de fer cas, que es parli tant del seu possible fitxatge per un altre equip mentre no renova pel Barça.