La supercopa de l’any passat va reforçar el projecte de Xavi, pel què –el seu primer títol a la banqueta blaugrana– i sobretot pel com. Un any més tard, és sobretot la manera com el Barça va caure contra el Madrid el que obre de bat a bat la porta de la crisi blaugrana. La fragilitat defensiva mostrada en la primera part de la final clama al cel, però és tant o més greu l’apatia de la segona part. Ni capacitat competitiva, ni esma ni ànima, en una versió intolerable. Les mancances no són només de joc.

Perdre un títol menor com la supercopa té una gravetat molt relativa. El problema és que el Barça fa temps que mostra símptomes de debilitat, i la destrossa a Riad els acaba de posar al descobert. L’equip buscava un punt d’inflexió a l’Aràbia Saudita, i en surt amb molts més maldecaps. L’autoritat que va mostrar el Madrid en la final s’afegeix als set punts de diferència que hi ha entre tots dos equips en la lliga. La solidesa defensiva, un pilar de la 27a lliga blaugrana, s’ha esfumat de manera molt preocupant. El joc, lluny de fer el pas endavant que el mateix entrenador reclamava a l’estiu, mostra moltes mancances. I el rendiment de la gran majoria de futbolistes està per sota de les expectatives, amb alguns exemples que fan mal d’ulls.

Els problemes de l'equip són múltiples, amb més d’un focus a l'hora de repartir responsabilitats. Però amb escàs marge en el mercat d’hivern, és Xavi –sempre que la directiva li mantingui la confiança– qui necessita trobar el remei per donar una mica d’estabilitat a l’equip. Difícilment aconseguirà el creixement en el joc que es proposava després de guanyar la lliga, però veure un Barça més competitiu i regular és imprescindible. Encara que el títol sigui menor, imatges com la que va oferir l’equip en la final a Riad són inacceptables.