El Barça no va. És així. I ja fa temps que l’equip viu col·lapsat. No és recognoscible en el joc, no s’imposa futbolísticament als rivals, i els jugadors –que són molt bons– semblen cada dia pitjors. Té un problema col·lectiu, i el responsable, en aquest sentit, és l’entrenador, Xavi. I Xavi hi ha de fer alguna cosa, perquè la situació és límit. Perquè en els partits no acostuma a passar res d’allò a què aspirava el tècnic, res del que vol que l’equip que orienta faci. Ja la temporada passada, el futbol que va oferir no va ser gens convincent, tot i guanyar la lliga. Un títol construït, sobretot, a partir de la defensa. Les descomunals actuacions de Ter Stegen i Ronald Araujo al darrere li van salvar molts resultats, cosa que aquest curs no està passant, i també la pressió alta era un aspecte que feia molt bé i que també ha perdut. Sense això, no té arguments futbolístics i aquesta temporada no està sent superior a ningú. Els números canten en aquest sentit: en totes les competicions, ha disputat 28 partits; doncs bé, de tots aquests, en 25 dels quals ha arribat al minut 90 amb el partit obert –guanyant d’un gol–, perdent o bé empatant. Només en dues ocasions s’ha imposat amb suficiència, contra el Betis i contra l’Anvers (5-0), al mes de setembre, perquè l’altre és el matx a Barbastre (2-3), en què va fer l’1-3 en el minut 88 i el conjunt de segona federació va escurçar distàncies en el temps afegit. Tot plegat és molt simptomàtic i és evident que l’equip ha de canviar. Xavi ha d’actuar aviat, perquè així sembla molt improbable que el Barça pugui competir pels títols que falten, i hi ha plantilla –n’estic segur– per fer-ho.