Què se n’ha fet, de Hyeon Chung?
Noranta victòries acumula Novak Djokovic a l’obert d’Austràlia, que aviat és dit, les 29 darreres, seguides, amb 24 triomfs consecutius en la sessió nocturna. Hi ha guanyat les deu finals que ha jugat des del 2008 –s’ha endut deu dels darrers setze oberts d’Austràlia–i no hi perd des dels vuitens del 2018, quan el coreà Hyeon Chung, que llavors prometia molt, el va batre inesperadament. Chung, que té 27 anys, és ara mateix el 1099è del món. A l’abril del 2018 va arribar a ser el 19è de l’ATP. Al Godó de l’any anterior va jugar contra Nadal els quarts i els va perdre. En terra el seu rendiment no era tan bo. La seva irrupció es va produir aquell 2017, quan va guanyar les ATP Finals dels jugadors joves, derrotant el rus Andrei Rublev en la final. Una lesió a l’esquena el va apartar durant dos cursos i l’any passat ho va tornar a intentar. Una prova més que en l’esport d’alta competició, sigui per perseverança, lesió o per actitud, arribar costa molt, però perpetuar-s’hi, encara més. Als 36 anys, Djokovic, que en el seu primer partit diumenge doblava l’edat del seu rival, manté el to físic, tècnic i mental. A Melbourne, el seu percentatge d’efectivitat és brutal, amb 90 victòries i 8 derrotes. Amb 24 títols de gran eslam continua perseguint reptes. Ara té en el punt de mira els rècords de triomfs seguits de Ken Rosewall, amb 30 entre el 1963 i el 1968 i de Monica Seles, que en va encadenar 33 entre el 1991 i el 1999. Si arriba a la final haurà superat la seva compatriota.