L’EDITORIAL
Què arreglarà l’anunci de Xavi?
L’atípica decisió de Xavi Hernández de deixar la banqueta a final de temporada ha fet esclatar la crisi en el Barça. L’entrenador diu que la situació mereix un canvi de rumb, però no plega ara. Assegura que no vol ser una rèmora i que busca el millor per al Barça, senyal d’honestedat i d’estima al club de la seva vida, però l’anunci de la dimissió ajornada deixa un escenari desconegut i inquietant en un club marcat per la inestabilitat.
El Barça va perdre els papers contra el Vila-real, que va aconseguir una golejada per a la història negra blaugrana i va accentuar un problema futbolístic enorme d’un equip que la temporada passada va guanyar la lliga a partir d’una solidesa defensiva impactant, amb vint gols encaixats en 38 jornades, nou menys que els que acumula ara en poc més de mig curs. El Barça és el vigent campió, però la lliga guanyada, amb tot el mèrit, queda llunyana i empetitida pel desgavell de present. Sense supercopca, sense copa i sense lliga si no hi ha miracle, queda la Champions. Però ja no tant el que pugui fer en aquesta edició, sinó assegurar la presència en la següent, un objectiu de mínims que no té res a veure amb l’autoexigència imposada a l’estiu ni el discurs optimista que sempre havien pronunciat tant Laporta com Xavi.
L’egarenc diu que fa el pas per destensar la situació general i alliberar els futbolistes. D’entrada, qui es treu un pes de sobre és el propi Xavi, que ha reiterat el desgast que li provoca l’entorn, malgrat que com a culer de bressol l’ha vist i viscut tota la vida. Preveure que la decisió servirà de revulsiu per als jugadors és més agosarat, tant com aventurar que serà sostenible mantenir aquesta estranya situació durant quatre mesos. I si la caiguda lliure continua? Que Xavi hagi anunciat que ho deixarà al juny, frenarà que la directiva el pugui acomiadar abans? I ell, aguantarà passi el que passi? Facilitarà la planificació del club, tenir un entrenador amb data de caducitat? Laporta guanya temps o perd un altre escut? Quin és el projecte del president, que ha anat perdent executius i ara queda sense l’entrenador que, tot i no ser la seva aposta inicial, tant ha defensat? Massa interrogants. La inestabilitat és alarmant.