En Xavi és una conseqüència directa del problema i, per tant, la seva marxa no soluciona el mal estructural d’un club de nàufrags, al contrari, difícilment vindrà un entrenador amb el consens que tenia ell a la seva arribada: el proper no serà el paraigües sota el qual tapar-te d’una manca de criteri alarmant.

A partir d’aquí podem començar a fer allò tan blaugrana d’anar traient noms mentre Márquez comet la indecència de postular-se quan el cadàver és calent, però ens equivocarem si no demanem responsabilitats a qui ha canviat completament l’organigrama amb el qual va guanyar les eleccions, i precisament amb aquestes variacions improvisades ha deixat el seu propi entrenador sense els seus valedors naturals: Laporta ja no té el paraigües en què amagar-se.

Així doncs, enlloc de parlar de la dimissió per avançat de Xavi, s’haurà de posar el focus en l’enèsim despropòsit d’un club sense relat: l’entrenador anuncia que marxa sense haver-ho dit abans als jugadors. Per què? Molt senzill, un acte més d’improvisació col·lectiva i d’actuar en calent de qui no reflexiona cap de les actuacions. Tot es decideix un cop el problema és insostenible, amb urgència, amb la confiança que la intuïció cega del president és la via per dirigir una entitat amb gairebé mil milions de pressupost. No hi ha pla, no hi ha visió de futur, no hi ha res, i si Laporta tingués vint anys, també baixaria a tirar els penals.

En definitiva, per aquest saltar sense criteri es va portar Deco sense valorar que era una de les persones més tòxiques que han passat pel vestidor del Barça, i per això ara es posa el nom de Motta a mode de globus sonda, un amic íntim del primer tòxic que cada vegada que ha tornat al Camp Nou ha mostrat un mal fer incurable cap al Barça. Només els personatges foscos excitats pel poder accepten formar part d’una estructura interna que va caient a trossos: per dirigir alguna cosa també s’ha de ser transparent amb la vida. Per tant, si no es fa un cop de timó, a part de menjar-se mites com Xavi, la història també devorarà el record de Laporta, el que fins al 2021 era sense cap dubte un dels millors presidents del club i que ara mateix comença a ser la causa principal del problema : Laporta no aconsegueix fugir de Laporta.