Marc Gasol ha tancat de manera definitiva una trajectòria de llegenda a les pistes. Una carrera forjada a partir de mentalitat, esforç, talent i personalitat, per traçar un camí propi, desenganxat de l’ombra de Pau i tota la seva immensitat. Fer la seva sent el germà d’una estrella ja va ser un gran repte, i superar un pas amarg pel Barça, un altre. L’eclosió li va arribar a Girona, on Pesic li va donar la confiança que no va trobar en Ivanovic al Palau i on va mostrar una capacitat de lideratge impactant. El creixement va ser espectacular a Memphis, convertit en un referent durant una dècada per als Grizzlies, que ja busquen data per retirar-li la samarreta. L’anell de campió li va arribar amb els Raptors, abans de tancar als Lakers una brillant carrera NBA. Ho ha guanyat tot, també mundials i europeus. I ho ha fet sempre mostrant uns valors i un compromís admirables. Només així es pot entendre que passés de competir a l’NBA a la LEB Or. Tot, perquè Girona recuperés l’ACB que va perdre de manera traumàtica quan ell se’n va anar. No en tenia cap necessitat, però s’hi va entossudir i ho va aconseguir, sense perdre mai de vista el creixement de la base, la seva primera obsessió en el retorn a Girona.

Compromís és tot el que ha fet i fa Marc Gasol en l’àmbit social. La seva col·laboració i admiració per OpenArms, la fundació contra l’obesitat infantil o manifestacions puntuals, com quan es va expressar contra el privilegi que tenien els jugadors de l’NBA de rebre la vacuna de la Covid-19 abans que els col·lectius vulnerables. Compromís amb el seu país i amb la seva llengua, la que va utilitzar de manera íntegra, i amb tota naturalitat, en el seu comiat, en una sala de cinema, res a veure amb la pompositat del Liceu que va escollir el seu germà Pau. I compromís és tot el que ha fet i fa a Girona. Amb 39 anys, fa un punt i a part. Plega com a jugador un referent, una llegenda, però el bàsquet no el perd perquè té un projecte que l’omple. I Girona i el país se n’han de felicitar.