Kilian Jornet i l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) han partit peres. El millor atleta de muntanya de la història i la cursa de muntanya més famosa del món faran camins separats, com a mínim aquest 2024, perquè el català ha decidit que no inclouria aquesta prova en el seu calendari anual de competicions. No és pas la primera vegada que no correrà la UTMB, però es fa difícil pensar que aquest cop no hi té alguna cosa a veure la polèmica generada per la crida conjunta amb Zach Miller a boicotejar la prova en un correu electrònic enviat a diversos corredors de muntanya d’elit. En aquest missatge, que l’entrenador britànic Martin Cox va fer públic sense permís, els dos atletes exposen la seva “preocupació” per la deriva que la prova ha pres en els últims anys. Hi reconeixen el dret dels organitzadors a “guanyar diners”, però sense “tractar malament” les persones i sense “atropellar qualsevol que s’interposi en el seu camí”. Els dos remitents no assenyalen quins són els problemes concrets amb la UTMB, però animen els seus companys a disputar aquest any una cursa alternativa com a forma de pressió als organitzadors: “L’absència dels quinze millors corredors masculins i femenins a la línia de sortida de la UTMB ho diria tot. Els comunicaria que no estem contents i els pressionaria perquè fessin alguns canvis.”

La difusió d’aquest correu electrònic va caure com una galleda d’aigua freda en l’organització de la UTMB, que no va tardar a convocar una reunió amb els atletes en la qual es van exposar, sembla que de forma conciliadora, els arguments d’uns i les possibles solucions dels altres per encarrilar la situació i fer les paus. Els corredors hi van exposar les seves discrepàncies amb algunes de les regles de la cursa i amb la política de classificació per a les finals de la UTMB a Chamonix. També van mostrar la seva preocupació pel creixement exponencial del circuit –de 20 curses el 2022 a les 41 previstes aquest 2024– i per la falta de comunicació entre organització i participants. En un comunicat a les seves xarxes socials, el català, a més, afegia que el preocupa que no s’escoltin les comunitats dels llocs on es disputen les proves en temes relacionats amb l’impacte ambiental i l’accessibilitat. Les dues parts van acordar continuar parlant en properes reunions, però finalment sembla que tot se n’ha anat a can Pistraus. Catherine Poletti, una de les fundadores de la UTMB, deia aquesta setmana que se sentia “decebuda” amb Kilian Jornet perquè no li havia trucat abans per discutir la jugada, i l’atleta català finalment ha descartat la prova en el seu calendari del 2024.

Podríem especular ara quin actiu dels dos és més important en el món de les curses de muntanya, si Kilian Jornet o la UTMB. Ja us avanço que un servidor ho té claríssim. A mi em commou que els esportistes donin la seva opinió i exposin les seves queixes als organitzadors de les competicions. I encara més després de veure com els futbolistes d’elit, que, excepcions a banda, són una colla de pusil·lànimes consentits, no són ni capaços d’aixecar una mica el dit quan els munten el mundial en un país que no respecta els drets fonamentals més bàsics i ho acaten tot mentre no els gratin la butxaca. També pot ser que, en realitat, el seu silenci respongui a una actitud de menfotisme total. És just per això que, d’entrada, mostro la meva admiració per esportistes com Kilian Jornet, que no només tenen un sentit ètic irreprotxable sinó que el difonen en públic siguin quines siguin les conseqüències de fer-ho.