Tenim Super Bowl
Diumenge en horari canalla toca Super Bowl i, per dir-ho ja d’entrada i sense embuts, ni sabem ni ens importa un borrall qui actuarà en el xou de la mitja part, quin serà el primer anunci de després ni si Taylor Swift arribarà a temps pel partit, tot i que, sobre això, ja hi poden pujar de peus que serà així. Perquè això va d’una finalíssima d’un esport que, a alguns, ens encanta i, per tant, aquella serà una nit de dormir poc i dilluns ja la recordarem i maleirem a parts iguals quan soni el despertador. El partit en si, un San Francisco 49ers-Kansas City Chiefs, es presenta com un duel majestàtic. Ja se que sap, i per tant s’assumeix, que quan toca parlar d’enfrontaments d’aquesta transcendència no són poques les vegades que s’abusa de l’exageració semàntica i el tòpic a l’hora de descriure’ls. En el cas que ens ocupa, però, no és ni molt menys desmesurat afirmar que aquesta és una de les Super Bowls de pronòstic més incert que es recorden dels darrers anys. La cosa està, literalment, al 50% per a cadascú. I, per si sol, això ja és prou argument per tenir un ull posat en el que passarà a l’Allegiant Stadium de Las Vegas, escenari de la contesa.
Els 49ers es podria dir que arriben més ben posicionats a la batalla per dos arguments de pes. Un és que, a priori, tenen millor plantilla, o, per ser més exactes, unes poques gotes de més de talent diferencial, element que pot arribar a ser fonamental en un partit que, d’entrada, es preveu igualat, amb un fort protagonisme de les defenses i que es pot acabar decantant per la banda dels petits detalls. El segon factor per a qui vulgui apostar per San Francisco és que han estat el conjunt més solvent durant bona part de la temporada. Però no pas tota. I el matís és clau. Rocosos darrere, amb Brock Purdy ja consolidat com un quarterback a l’altura de l’escut que porta al casc, i amb Christian McCaffrey exemplificant el paper de factor disruptiu d’un atac que aposta per la sorpresa, els 49ers han estat com una tuneladora que ha anat avançant a preu fet, trinxant rivals, fins que van topar amb els Ravens a la jornada 16a i en van sortir escaldats. I des d’aleshores, els dubtes sobre la seva supremacia, que no fiabilitat, s’han anat fet més grans, i més després que en el play-off s’hagin vist literalment amb l’aigua al coll contra els Packers i els Lions. Encara fan por, sí, però ja se’ls veu alguna costura. Davant, a més, tindran els Chiefs, actuals campions, que amb aquesta hauran jugat quatre de les darreres cinc Super Bowls. A més, tenen el quarterback número 1 de la lliga, Pat Mahomes, un jugador que reuneix dues de les virtuts més preuades que pot tenir un esportista d’elit: intel·ligència per liderar el joc col·lectiu i talent individual per decidir ell sol un partit. Tot plegat també podria fer de Kansas el favorit sobre el paper. Però tampoc. I és que la d’enguany ha estat la versió més terrenal de l’equip del darrer quinquenni, amb un atac que en no poques fases de la temporada ha estat molt pla, o directament, vulgar. Tant és així que, a la vigília del matx més sublim de l’any, la defensa serà el gran argument amb el qual voldran competir, i Mahomes ja sabrà trobar el seu moment per dictar sentència. I, per arrodonir el cercle, hi ha un element que fa que aquesta sigui una Super Bowl especialment atractiva: les banquetes. Perquè aquesta serà una final d’entrenadors. Per una banda, Kyle Sanahan, l’agitador que ha esvalotat la NFL amb una visió més contracultural del futbol americà i que ha convertit els 49ers en un equip d’autor. Contra Andy Reid, un head-coach aparentment més heterodox en el discurs, però que en sap un niu, no perd mai el nord, i que és una llegenda a l’hora de traçar plans de partit per despullar les fragilitats del rival. Passin, doncs, i agafin lloc, ja que el menú no pot fer més patxoca.