De Nadal quan en dèiem xampany, Puigdemont quan érem feliços, i Salellas quan ens hem fet grans, de 22 llibres sota el braç d’en Terribas (tots volem ser en Guillem), d’una Planeta en femení embolcallada pel riure de la Cervià (com t’enyorem Cristina), del boig del telèfon roig , d’en Fonalleras fent un cafè a les portes de Roma, de l’alcohòlic dels camells de Fires, de cabres amb gust de sopa i d’Angelines amb nom de rostoll, de tu i de mi d’adolescents, però de tu i d’ell quan ens hem fet grans, d’un Palau que a vegades s’acosta però també s’allunya, d’uns capellans sense sotana i de monges sense pets, d’unes barraques sense garrafó i condons als retrovisors, d’un Jordi Grau retratista de prohoms i uns pastorets amb gust de Ribas, d’uns soldats de Salamina demanant taxis fora el Le Bistrot, d’un barri xino habitat per bicicletes de luxe, d’un sant amb olor de mosca i d’un home sense nom repartint roses, d’un porro hiperbòlic a una plaça de ministre coneguda per l’hotel, d’una Devesa on els Mags hi guarden el meu primer t’estimo, de les formes d’en Fita i les catedrals d’en Perpinyà, del carrer dels torrats on morí el boig de la ciutat, del gris ennuvolat pels gironins i de les tardes de sol pels turistes, dels uniformes escolars i els llibres amb nom de Curbet, del vull marxar per tornar, l’Azimut, Fractal, Accés 21, Lateral, i el cotxe entelat a Montjuïc, d’en Tennesse Peraferrer fent un Martí Williams, d’una pilota a la Joventut i una flor marcida a temps de plors, de Can Gibert, Sant Narcís, Bell-lloc del Pla, i Santa Eugènia, d’un Esportiu tan nostre i tan teu, d’una plaça d’octubre inconstitucional, dels quatre rius, dotze parròquies, i trenta mil passejades arrambat a tu, dels secrets de família i les famílies sense jueus, de les cendres del Boira, la Penyora, i un vi sense museu, dels ponts on hem escopit a les carpes, de les llambordes molles on hem caigut, de la meva família, la teva família, i en definitiva, la nostra història compartida que avui resumirem al Bernabéu en un sol crit: GIRONA!