L’EDITORIAL
La lliga blanca i el desgavell blaugrana
La jornada que havia de determinar si el Girona era capaç de fer-la encara més grossa i sortir del Bernabéu com a aspirant al títol de lliga tenia també el Barça pendent de què passava a Madrid, per si hi havia esperança d’acostar-se al lideratge. A l’hora de la veritat, el Madrid no només va atropellar el Girona, sinó que va veure com ensopegaven tant el Barça com l’Atlético. Via lliure cap a la lliga dels blancs, amb cinc punts més que els gironins, deu més que els blaugrana i tretze més que l’Atlético.
La jornada defineix com d’encarrilat té el títol el Madrid i defineix també quina ha de ser la lluita del Girona, un cop assumit que és lluny d’aspirar al màxim. El 4-0 al Bernabéu fa mal, però al cap i a la fi és tot just la segona derrota d’un equip que només ha perdut contra el líder. L’equip de Míchel té dilluns a San Mamés una prova de foc, però el marge de punts i sobretot el que ha demostrat fins ara li han de fer mirar amb optimisme l’objectiu Champions, impensable mesos enrere.
I és precisament assegurar l’accés a la Champions la missió, trista però realista, que té el Barça, que no és capaç ni de guanyar el penúltim classificat a casa. El panorama és desolador, i l’impuls que buscava Xavi amb la dimissió diferida no té efecte. La irrupció dels joves és esperançadora, amb un Lamine Yamal magistral, però el rendiment dels veterans és decebedor i la vulnerabilitat defensiva, grotesca, en un equip que venia de guanyar la lliga gràcies a la solidesa. No és un mal puntual, perquè el guió es repeteix de manera reiterada, ni atribuïble a una mancança concreta, sinó un problema general, d’equip. El desgavell és majúscul. El Nàpols marcarà si la indefinició és insostenible.