Opinió

Història intercontinental

El Barça afronta el cap de set­mana la sem­pre enre­ves­sada copa Inter­con­ti­nen­tal, que no se sap mai si puja o si baixa. Les dues dar­re­res edi­ci­ons s’han fet d’ama­gat i a les fos­ques, sense ni tan sols cap club sud-ame­ricà, fet que des­men­teix d’entrada la seva deno­mi­nació. La final Tris­sino-Valongo del 2022 i la Porto-Spor­ting del 2021 tenen ben poc d’inter­con­ti­nen­tals. Cert és que és molt com­pli­cat que cap equip argentí sor­pren­gui els clubs euro­peus perquè no té recur­sos econòmics per rete­nir les figu­res del seu prolífic plan­ter, però si l’espe­rit de la com­pe­tició és que es juguin el títol els cam­pi­ons de Sud-amèrica i d’Europa, no té cap sen­tit per­ver­tir-lo. No es fa i prou. No seria tam­poc cap nove­tat. El pal­marès és ple de forats. El propòsit és que la juguin qua­tre equips mas­cu­lins i qua­tre de feme­nins. Això només s’ha fet el 2018 a San Juan en una de les millors edi­ci­ons, per no dir la millor, amb una final magnífica, Barça-Porto, de tri­omf blau­grana i la victòria del Con­cepción sobre el Tele­ca­ble en femení. Enguany s’ha pogut recu­pe­rar el for­mat de mudar. El 2016 a Reus també la van jugar, en aquell cas només els homes, amb dos equips ame­ri­cans i dos d’euro­peus, amb títol per al Ben­fica, amb una exhi­bició d’Adro­her con­tra el Reus en la final. La gran notícia ara és la recu­pe­ració del femení –segona edició–i que el Palau, bicampió euro­peu, pugui per fi jugar-la exer­cint el seu dret i pas­sant a la història com el pri­mer equip català femení que la dis­puta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)