El crèdit de Pedro Martínez
Pedro Martínez va aterrar a Manresa en una primera etapa el 1990 amb Dani Pérez i Antonio Medianero –Peñarroya feia la mili a Melilla–, als quals va portar des de Badalona, on havia guanyat una copa Korac. Al Congost –ja fa 34 anys!– va fer créixer l’equip del 1990 al 1994 i fins i tot va acabar la lliga regular en una tercera posició en una competició on no es visitaven les pistes del Barça i el Madrid i amb factor de correcció en la classificació final amb balanç 18-10. Coses d’abans. Quan Pedro va marxar el 1994 l’equip el classifica per a Europa amb Palmi gestionant i Chichi Creus executant a la pista. Però més enllà dels resultats va donar un impuls, per exemple, a la professionalització del bàsquet base amb la figura de Ricard Casas, coneixedor del club i de la idiosincràsia de Manresa –el seu pare era el president i fins llavors era el preparador físic– a qui va tenir d’ajudant el primer any fent créixer Singla. Pedro Martínez té les idees claríssimes. És qui més anys (10) ha dirigit el Manresa en la història del club superant Serra (7) i Ponsarnau (7) amb una filosofia d’exigència màxima. Ha marcat un camí fent un tàndem perfecte amb Xevi Pujol, educat per ser el director tècnic. Amb el president Josep Sáez va ser la màxima expressió de l’equip. Pedro dona crèdit i força al projecte. Qui vol créixer, vol Pedro. A Manresa hi ha projecte il·lusionador, ampliació del pavelló, Baxi tres anys més de patrocinador i passant, cada dia més, d’equip simpàtic a rival temible.