Del web de la Sala Beckett extrec la sinopsi de l’obra tea­tral Cacop­hony, de la jove dra­ma­turga anglesa Molly Tay­lor, que trans­cric resu­mida: “Després d’una mani­fes­tació con­tra la sentència d’un cas de vio­lació, l’Abi publica un arti­cle al seu blog que la con­ver­teix en una figura pública.  A par­tir d’aquí, s’hi explora el poder que tenen les xar­xes soci­als d’enlai­rar i can­cel·lar algú en pocs segons.” Resulta que, en l’adap­tació diri­gida per Anna Ser­rano, l’home acu­sat i absolt de vio­lació, sense que mai no apa­re­gui en escena, és un juga­dor de l’Espa­nyol: en el text ori­gi­nal deu ser d’un club anglès.

El cas és que les xar­xes soci­als han bullit d’indig­nació con­tra la Sala Beckett i fins la direc­tiva de l’Espa­nyol ha emès un comu­ni­cat: s’hi expressa la pre­o­cu­pació per la imatge del club que dona el mun­tatge tea­tral. A la vegada, la Sala Beckett ha fet un altre comu­ni­cat en què lamenta que tot el rebom­bori s’ha ori­gi­nat i pro­pa­gat amb els comen­ta­ris a les xar­xes soci­als de per­so­nes que ni han vist l’obra, cosa que, en certa manera, suposa una extensió d’aquesta. En fi, jo tam­poc no l’he vist i, per tant, no opino sobre si hi ha motiu per sen­tir-se ofès. La Sala Beckett recorda que el tea­tre és ficció. De fet, m’estra­nya que a l’Espa­nyol el pugui pre­o­cu­par la seva imatge per una obra de tea­tre i no per tots els insults i ame­na­ces dels seus segui­dors a la gent de la Beckett. Tan­ma­teix, per què li ha “tocat” a l’Espa­nyol? Si es refe­ris­sin a un exfut­bo­lista del Barça s’acos­ta­ria massa a la rea­li­tat?