La realitat del factor Palau
Roger Grimau: “Continuaré enamorat del Palau tota la vida.” El club, aprofitant el retorn i l’explosió de Ricky Rubio, va enviar una enquesta en què preguntava als socis si veurien amb bons ulls jugar algun partit al Palau Sant Jordi. La negativa dels abonats blaugrana va ser tan contundent i tan immediata que va aquesta hipotètica opció ser rebutjada 24 hores després. Va ser feta en mal moment, tenint en compte la mandra que fa anar a Montjuïc a veure el Barça de futbol. El club va haver d’emetre un comunicat en què subratllava que només havia estat una consulta per copsar l’opinió i que es continuarà jugant al Palau. Hi ha dues coses que són clares. L’Eurolliga no deixarà mai fora el Barça (i més sent propietari) de la seva competició tot i que des de fa 20 anys és obligat que els clubs tinguin un pavelló de com a mínim 10.000 localitats. D’altra banda, hi ha una cosa innegable que està fent bé el Barça: tot el que envolta els partits. A través de Barça Rookies es dona l’oportunitat al jovent perquè assisteixi als partits i es fotografiï amb l’equip, cada partit canta l’himne algun cantant, cada partit es pot optar a entrades de diferents zones, algunes amb càtering inclòs, tenen cheerleaders, s’aposta pels grups d’animació... Moltes coses. És cert que totes tenen un cost econòmic però dinamitzen el matx. Converteixen cada partit en una experiència. Una experiència completa quan el Palau és ple amb un ambient únic, el Barça guanya i ho faci amb jugadors com Ricky.