Defensem l’esport com a pilar de la societat i creiem en l’esport com a motor per accelerar els canvis necessaris per caminar cap a la igualtat entre totes les persones. Com que, malauradament, la discriminació de gènere és encara present malgrat els avenços, jornades reivindicatives com la d’avui són necessàries. En tots els sectors, també en l’esport.

Els estereotips i estigmes al voltant de l’esport femení s’han anat corregint i revisant. Ens posem les mans al cap en recordar experiències d’anys enrere. Però que s’hagi progressat no vol dir que no continuïn fent falta sensibilització i compromís. Són molts els agents implicats, i és responsabilitat compartida potenciar i visibilitzar l’esport femení i fomentar la igualtat de drets i oportunitats. I anar tendint cap a matisar les diferències en les retribucions, amb els grans eslams de tennis com a exemple encara massa poc acompanyat i seguit. Les inversions per part de les administracions i l’acompanyament i la convicció per part de les federacions i els clubs són fonamentals. Hi ha moltes vies per créixer, com la professionalització de les competicions per generar ingressos i facilitar que les esportistes siguin retribuïdes com mereixen.

Aquest 8-M és el primer des del cas Rubiales i el “s’ha acabat” que han fet la volta al món. Té el seu punt frustrant que fos a partir d’un gest impresentable que creixés la conscienciació, però la revolució de les futbolistes –les que van anar al mundial i, no ens n’oblidem, les que hi van renunciar– és benvinguda. Ha destapat les vergonyes d’una federació que, lluny de fer neteja, s’ha quedat a mig camí. I ha consolidat, amb molta força, la generació de referents, un dels grans reptes per visibilitzar l’esport femení. Cada cop són més les esportistes que són un mirall per als i les més joves. Pels èxits, i per la valentia.