L’error forma part de la genètica humana i no accep­tar-lo és propi d’un puri­ta­nisme trum­pista que nega les sego­nes opor­tu­ni­tats, la neces­si­tat de con­tra­dir-nos per tro­bar la veri­tat, i, al final, ser­veix tan sols per recu­pe­rar fogue­res medi­e­vals on cre­mar les fal­tes i la dis­sidència ali­ena. Així doncs, s’ha de dis­tin­gir l’error propi de qui intenta ser millor de la cagada sistèmica de qui actua amb malícia per acon­se­guir bene­fi­cis pro­pis, o sigui, no es pot com­pa­rar la falta d’una per­sona que en un moment deter­mi­nat (com ens passa a tots) perd els ner­vis i comet exces­sos de caràcter amb l’acti­tud de for­ni­ca­dor com­pul­siu de Jean-Paul Sar­tre, que uti­lit­zava la seducció del dis­curs i la jerar­quia intel·lec­tual per con­ver­tir-se en un copu­la­dor crònic amb amants ence­ga­des, pros­ti­tu­tes i alum­nes que tan sols bus­ca­ven la seva apro­vació: uti­lit­zava l’argu­men­tari d’una causa noble per satis­fer les erec­ci­ons del seu mem­bre.

A par­tir d’aquí, la nos­tra obli­gació és com­ba­tre els que pre­nen la ban­dera de les grans cau­ses per jus­ti­fi­car els seus com­por­ta­ments de merda, o sigui, pre­nen dis­cur­sos moral­ment neces­sa­ris per jus­ti­fi­car les seves immundícies morals, i, en aquest cas, per defen­sar-nos com a soci­e­tat hem de des­pu­llar-los del seu com­por­ta­ment fas­tigós. Aquest és Vinícius, i la crítica no és sobre si és ille­trat o no, perquè la moral per­so­nal no té res a veure amb l’anal­fa­be­tisme (tenim intel·lec­tu­als vio­la­dors i per­so­nes sense conei­xe­ment amb vides morals exem­plars), sinó amb les acci­ons con­cre­tes que defi­nei­xen el teu dia a dia.

Anem per parts. Pri­mer de tot, Vinícius és clas­sista. Es con­si­dera més digne perquè juga on juga, o sigui, defi­neix la seva dig­ni­tat com a tre­ba­lla­dor pels seus ingres­sos i la capa­ci­tat de gene­rar glòria mediàtica al seu vol­tant, per tant, aplica l’argu­men­tari de qual­se­vol racista de manual al ter­reny mone­tari i labo­ral. Per què li accepta aquesta falta la planta noble del Madrid? Rara­ment podrà con­ce­bre el clas­sisme com un defecte qui ho veu com una vir­tut. Seguim. En segon lloc, Vinícius és un agi­ta­dor de mas­ses amb la volun­tat de treure el més vomi­tiu de les per­so­nes per eri­gir-se en màrtir, o sigui, dei­xant de banda els racis­tes exis­tents que han de ser expul­sats de qual­se­vol camp, escalfa amb ges­tos des­pec­tius la gra­de­ria perquè cai­gui en la força de la massa i l’insulti en clau moral o fami­liar (no de raça), i així, ell mani­pula aquests insults per pixar-se a la boca de Jesse Owens. Ras i curt: si et diuen “fill de puta”, l’afició no és racista, és male­du­cada com tu, però lla­vors és un pro­blema entre male­du­cats. Li ani­ria bé veure un docu­men­tal de Dra­zen Petro­vic per enten­dre com accepta les con­seqüències un pro­vo­ca­dor que sap que, com més poder, més res­pon­sa­bi­li­tat. Final­ment, en ter­cer lloc, i el pit­jor de tot, Vinícius és un cínic. No està llui­tant per una causa noble uni­ver­sal, sinó que l’única ambició és ali­men­tar la seva mega­lo­ma­nia, la neces­si­tat de veure’s reco­ne­gut per solu­ci­o­nar pro­ble­mes d’auto­es­tima, i, per tant, escup sobre el racisme quan l’uti­litza per evi­tar la visita necessària al psi­quia­tre.

En defi­ni­tiva, Vinícius ha de sor­tir dels camps, i si el tenim, doncs con­vin­dria trac­tar-lo com la per­sona tòxica que és, però, és clar, el pri­mer de tot és el negoci, i si la majo­ria de com­panys de Dani Alves con­ti­nuen callats davant la con­demna per vio­lació, què podem espe­rar que faci aquest circ con­tra qui per­ver­teix la causa del racisme? Mal menor, deuen pen­sar, Vinícius és un mal menor.