S’acaba de saber que Catalunya continuarà sense mundial de ral·lis com a mínim el 2025 i el 2026 perquè la cursa espanyola es farà a l’illa de Gran Canària, un premi per a una afició inigualable, entesa i irreductible –qualsevol que hi hagi vist un ral·li en dona fe– i una penalitat per a la resta del món, que sap que no és el mateix aterrar a Barcelona que anar-se’n a una illa a prop de la costa africana. Catalunya va tenir el seu primer ral·li mundialista el novembre del 1991. Allò venia d’una unió un punt forçada entre un ral·li Costa Brava que tenia els millors trams –reconegut universalment– i un format mixt d’asfalt i terra, i un ral·li Catalunya que tenia l’aval, la dimensió i la capacitat de relació del RACC. L’itinerari posterior és conegut: trasllat al sud amb canvi de la base de Lloret a Salou i, finalment, definició com un ral·li pur d’asfalt sobre uns trams que no van enamorar mai. Als devots de l’especialitat, la pèrdua ens cou, però tenim maneres de racionalitzar un adeu que, vist com el RACC ha passat ràpidament el dol, no sembla reversible a curt termini.

L’últim Montecarlo, el ral·li més conegut del món, va tenir tan sols 70 inscrits. La categoria Rally1 de vehicles híbrids no emociona gaire ningú, ni constructors –voleu més prova que només Toyota, Hyundai i Ford segueixen el campionat?–, ni pilots ni molt menys espectadors, que veuen passar un cotxe a una velocitat estratosfèrica però que fa l’efecte que va soldat a l’asfalt. I en l’horitzó ja hi ha el debat entre propulsió totalment elèctrica o bé amb combustible que no sigui d’origen fòssil (hidrogen o carburant sintètic).

Contra els 70 de Montecarlo, el ral·li Costa Brava –hereu en línia directa d’aquell que va arribar al mundial fa 33 anys– ofereix 247 inscrits. És un ral·li de cotxes històrics, sí, però més de 160 d’aquests equips competeixen en velocitat. No poden fer els mateixos temps que un Rally1 o Rally2 actual però corren molt, derrapen més, no són un vist i no vist i, sobretot, emocionen i estimulen els sentits. Porsche 911, BMW M3, Ford Sierra, Lancia Delta, Ford Escort, Lancia Stratos, R-5 Turbo, Talbot Lotus, Opel Manta, Lancia 037, Audi Quattro... són tots inconfusibles a la vista i a l’oïda. També màquines més modernes com Subaru Legacy i Impreza, Mitsubishi Lancer, Citroën Xsara o els Seat Ibiza kit-car oficials que van ser tricampions del món en la categoria 2 litres, i que tornen a l’asfalt en mans de Bardolet i Rius. Tot aquest destil·lat de quatre dècades d’història és aquest cap de setmana a Girona, on la cursa ha arrelat fins a esdevenir una marca de prestigi de l’esport català i també de la ciutat. No és un succedani del mundial, és una alternativa de qualitat per continuar gaudint dels ral·lis. Qui no es pugui acostar avui a les dues passades pels Àngels, Santa Pellaia i Salions-Sant Grau, encara té l’oportunitat demà a Cladells, Osor i Collsaplana. No és l’itinerari maratonià del 1984, quan Michelle Cinotto va guanyar a bord d’un Audi Quattro aprofitant uns amortidors trencats de Salvador Servià (Opel Manta). Fa 40 anys van ser 46 trams (19 de diferents, inclosos els d’aquest 2024) i 527 km cronometrats. L’afectació a la xarxa viària i la mobilització de recursos d’aquell 1984 serien impensables avui. L’èxit del Costa Brava és tan gran que 153 dels equips procedeixen de fora de Catalunya i l’Estat. La proposta és inigualable perquè 247 cotxes garanteixen una memorable sobredosi de gasolina, al parc d’assistència o en qualsevol de les 12 especials.