Sempre he estat reticent a fer gaires canvis en la normativa del futbol. El motiu no és altre que anar retocant cosetes no ajuda gens a ningú i el desgavell amb les mans n’és la millor mostra. Però últimament em passen coses estranyes. He estat un defensor de la introducció del VAR i el continuo defensant, per molt que l’aplicació que s’està fent fins ara no s’agafi per enlloc. I ara, cada vegada més, estic convençut que la millor evolució que podria fer el futbol és passar a jugar amb el temps parat. Dues parts de 30 minuts o els que hagin de ser, però que el rellotge es pari cada vegada que la pilota no està en joc. I, si algun dia me’n desdic, només cal que arribi una jornada com la d’aquest cap de setmana. Atlético-Barça i Getafe-Girona. Tothom sap què passarà si els equips madrilenys s’avancen en el marcador. I també tothom sap que ni que s’arribessin a afegir 10 minuts serien suficients. Veure partits que s’allarguen més de cent minuts i que amb prou feines superen els cinquanta de temps efectiu és una vergonya. Perdre temps s’ha convertit en la filosofia de joc d’alguns –sigui dit que l’Atlético ho fa menys que mai– i la impunitat amb la qual ho fan és absoluta. El resultat és un futbol sense ritme i, si a sobre el partit és a les quatre de la tarda, la becaina està assegurada. Algun remei s’hi ha de posar i potser parar el temps no t’asseguraria el ritme, però segur que hi ajudaria. Si algun dia passa espero que no sigui un nyap com el VAR.