El pallasso és un actor que dedica la seva labor artística a treure un som­riure al públic, però alhora pallasso es pot fer ser­vir com a atri­but pejo­ra­tiu per refe­rir-se a una per­sona irres­pon­sa­ble, sobre­ac­tu­ada, sense seri­o­si­tat moral, a qui no pots con­fiar res de la teva vida perquè pateix de xim­ple­ria ètica. Per tant, Vinícius és un pallasso, i no de la família d’en Tor­tell Pol­trona sinó del club de Donald Trump o la Sílvia Orri­ols, o sigui, no del pallasso que t’intenta extreure una estona dels pro­ble­mes de la rea­li­tat, sinó del pallasso que mani­pula la rea­li­tat per fer-te viure dins una men­tida: Un pallasso sense el nas ver­mell ni la cara pin­tada.

Així doncs, ahir va arri­bar una nova actu­ació del pallasso Vinícius, plo­rant davant la premsa per fabri­car una de les esce­nes estre­lla del seu docu­men­tal de Net­flix que li ser­virà bàsica­ment per eri­gir-se a si mateix com a marca, o sigui, si es fan samar­re­tes amb el ros­tre del Che Gue­vara com a símbol del con­tra­po­der, aquest per­so­natge aspira a crear pro­duc­tes amb el seu gest perquè la gent pagui una pasta per llui­tar con­tra el racisme: Neo­li­be­ra­lisme de nivell bàsic per enri­quir-se fins a la fi dels dies en nom d’una causa justa. Jesse Owens s’hi va jugar la vida, i Vinícius n’està fent un negoci.

A par­tir d’aquí, d’acord que som imbècils del tot perquè vivim a un país en què es van con­vo­cant elec­ci­ons per bene­fici de la classe política i nosal­tres con­ti­nuem pre­o­cu­pats per on ani­rem de vacan­ces el pont de maig, però escolta, hi ha una diferència entre ser imbècils i ser idi­o­tes, o sigui, l’imbècil és cons­ci­ent de l’engany però el deixa pas­sar perquè a vega­des la vida no dona per la lluita fami­liar, labo­ral, i a sobre la política; però ser idi­ota és sinònim d’inca­pa­ci­tat de veure la rea­li­tat en les seves tan­gents més bàsiques, i el pallasso de Vinícius ens tracta d’idi­o­tes abso­luts. Per això s’ha de dir prou a per­so­nes exe­cra­bles com ell, perquè egòlatres megalòmans com Vinícius no fan el món millor, al con­trari, el con­ver­tei­xen en un espai nau­se­a­bund on resulta difícil res­pi­rar amb nor­ma­li­tat.