Encara emocionats per la Volta que ens va regalar Tadej Pogacar, amb el recíproc present de l’afició en l’etapa berguedana, que recordava les del Tour, ahir va començar la volta al País Basc, que en el seu centenari és com tenir la inèdita i reclamada pel territori jornada amb final al santuari de Queralt, cada dia. Una prova, la basca, que ens mirem amb una certa enveja o inferioritat, segons es vulgui.

Dissabte passat tenien el 25è GP Miguel Indurain a Estella (UCI ProSeries) amb final en un circuit que els aficionats ens acabem sabent de memòria en repassar-los un cop l’any, com per exemple el pas pel Koppenberg d’abans-d’ahir o l’arribada al Velòdrom de Roubaix diumenge. La Itzulia té només 6 etapes, començava amb una CRI de 10 km, i el que seria la setena és la Clàssica de Sant Sebastià, sempre el primer dissabte després del Tour. Sí, encara hem de donar gràcies al grup encapçalat per Rubèn Peris perquè a Catalunya concentrem la Volta, la Setmana i l’Escalada a Montjuïc. I, sobretot, l’últim dia al migdia d’un diumenge –com posar la Lliga de Campions de futbol un dimecres al matí– que així quan s’acaba podem seguir la Gante-Wevelgem, amb Mads Pedersen superant MVDP a Flandes.

Pogacar està concentrat en altura preparant el Giro i al País Basc hi ha Jonas Vingegaard (Visma), Remco Evenepoel (Soudal) i Primoz Roglic (Bora). També és notable la major participació de catalans (4-6), per no parlar de l’entitat bancària amb seu social i fiscal a Alacant que patrocina la cursa.