La marxa enrere de Xavi mereixia explicacions, més enllà d’un comunicat o d’una intervenció breu als mitjans del club. Això ho ha resolt bé el Barça, que ha ofert una roda de premsa amb el president i l’entrenador. De passada, escenificaven una imatge d’unitat que els interessava potenciar i reivindicar, que sovint és el primer senyal que no n’hi havia prou, d’unió. La roda de premsa s’ha allargat cap a una hora, però les respostes no han acabat d’aclarir el perquè d’un gir de guió tan impactant com el moviment que ho va originar tot ara fa tres mesos. Va sobtar molt la insòlita decisió presa per Xavi fa tres mesos, tant pel propi fet (dimissió diferida) com pels seus arguments, i sobten també les raons que exposa ara per fer-se enrere. Què ha canviat? Xavi n’ha parlat molt, però s’han trobat a faltar raons contundents. L’entrenador expressava al gener la crueltat del càrrec, la falta de respecte que rebia i la pèrdua d’energia, fins a concloure que no tenia sentit continuar. No l’han ajudat els matisos que va anar introduint des del primer anunci, i encara menys el rendiment i els resultats de l’equip, per més que una revifada havia fet somiar a arribar a semifinals de la Champions. A l’abril, l’única missió que té l’equip és assegurar el segon lloc.

Xavi circumscrivia la dimissió a buscar el millor per al club, com a bon barcelonista, i també s’hi ha referit a l’hora de rectificar i quedar-se. Argument repetit per a decisions oposades. Laporta ho resumia en la recerca d’estabilitat, que contrasta amb la sensació d’improvisació que transmet el club. Que l’entrenador digui que en dos o tres minuts s’havia entès amb el president, després d’una jornada frenètica, també és significatiu.

La continuïtat té la lectura optimista de l’aposta per jugadors joveníssims que Xavi ha fet debutar i que han ofert una resposta magnífica. També ha de ser adient acabar amb la indefinició, que deixava la porta oberta a les especulacions, tant internes com externes. Un cop descartat de tots els títols, no tenia sentit demorar més la decisió sobre la banqueta. Si Xavi serà la solució estable que fa falta, ja es veurà. De moment, ha estat el protagonista d’un serial si més no insòlit i sorprenent, tant per la dimissió diferida amb què va començar com per la marxa enrere amb què ha acabat.