A Girona li costa obrir les portes al foraster, però si un dia li deixa el portal obert és per no tancar-lo mai més: les ànimes prudents als nouvinguts són aquelles que preparen el cor per encabir-los el dia demà. Aquests som nosaltres, els gironins del gest neutre quan toques el timbre i els de la llàgrima sòbria quan et veiem partir nord enllà.

Així ens trobem davant Míchel, el gironí de Vallecas, el vallecano de Girona, un dels nostres ara que estem al cim i l’amic enyorat quan la vida ens separi, el referent viu quan el gaudim a Montilivi i l’agraïment quan coincidim d’aquí a uns anys als carrers d’una ciutat qualsevol: La gratitud per la presència d’avui i la dolça absència del demà.

Per això és important estimar-se quan et pots dir “t’estimo”, valorar-te quan hi ha el perill de fer rutina allò extraordinari, mirar-se els ulls quan la vida et somriu i tens l’opció d’esprémer el present davant la incertesa del demà, o sigui, practicar la sinceritat visceral de qui no es vol deixar perdre: Michel, t’estimem.

Si, és fort dir-ho perquè és un verb radical però t’estimem, no com un pare ni com un germà, t’estimem com un regal inesperat de la vida, com l’amic que no tenies previst conèixer i que va arribar a les nostres vides per ajudar-nos a viure millor, a ser més feliç amb la nostra identitat, a estar més orgullosos del nostre reflexa a un mirall trencat, a donar-nos l’empenta perquè deixem de ser personatges secundaris de la nostra pròpia història.

A més, t’estimem perquè ens vas voler conèixer quan no estàvem de moda, quan érem part d’un somni quedat a mitges, quan Girona vivia als afores suburbials del futbol d’elit, quan havíem trobat en el gust en el disgust, quan ens semblàvem genuïns però no ens agradàvem del tot a les cites en què no et val l’empat

En definitiva, t’estimem perquè un dia cadascú agafarà el seu propi camí, la finitud necessària de la vida per viure-la intensament, i t’estimem perquè tenim el gust de saber-nos feliços ara i aquí, de ser conscients que entre tots ens estem regalant una mica d’història i no necessitem prendre distància per saber que ens estem donant els millors anys de les nostres vides futbolístiques. Ja t’ho he dit però hi ha verbs que per molt que els utilitzis mai són redundants: T’estimem, Michel.