Ahir el Girona va mate­ri­a­lit­zar la seva clas­si­fi­cació per a la Cham­pi­ons Lea­gue 2024/25. Ja és un fet. Ja es pot pal­par, ja es pot cele­brar. És un fet històric, tal com va dir Míchel Sánchez ahir a la roda de premsa. Feia mesos, set­ma­nes i dies que tots somiàvem amb aquest dia i al final el destí va mar­car que seria con­tra tot un Barça. La pri­mera victòria a Mon­ti­livi con­tra el con­junt blau­grana, remun­tant en tan sols dos minuts i amb un pro­ta­go­nista per sobre de tot, Cris­tian Por­tugués. Volíeu èpica? Doncs dues tas­ses. Assi­mi­lar aquest fet és com­pli­cat, és un exer­cici que hau­rem d’anar fent a mesura que pas­sin els dies. Aquest equip no es vol atu­rar aquí, però, si m’ho per­me­teu, jo sí que m’atu­raré un moment en aquest ins­tant perquè pugui ser etern. Després d’una cele­bració espontània a peu de gespa, vam poder sen­tir per pri­mer cop a la història l’himne de la lliga de cam­pi­ons al feu blanc-i-ver­mell. Molt atent va estar Albert Bas­sas, spe­aker del club, per fer embo­gir Mon­ti­livi amb una tor­nada que a molta gent li va posar els pèls de punta. Ara bé, cor­deu-vos el cin­turó, perquè el pròxim curs això es podrà viure amb totes les sen­sa­ci­ons pos­si­bles. A vega­des, costa escriure quan les emo­ci­ons flo­rei­xen, quan els sen­ti­ments es retro­ben i quan la feli­ci­tat et fa posar coses que no vol­dries. Però què hi farem, avui vull rela­tar que el Girona viurà un curs ple d’emo­ci­ons, i el fut­bol també és això. Cal valo­rar-ho, defen­sar-ho i cele­brar-ho. A Girona, tot­hom es pes­siga.