El premi a una gran carrera
Marcel Granollers és història viva del tennis català. El barceloní, als 38 anys, ha vist per fi recompensat tot el seu esforç i dedicació a aquest esport. Després d’una carrera de vint anys, plena d’obstacles i dificultats, dilluns passat es va enfilar fins al primer lloc del rànquing mundial en la modalitat de dobles, juntament amb la seva parella inseparable des de fa uns anys, l’argentí Horacio Zeballos. D’aquesta manera, Granollers s’ha convertit en el quart català en tota la història a assolir aquesta fita, després de Joan Gisbert, Manuel Orantes i Emilio Sánchez Vicario, l’últim d’arribar-hi (1989) i el primer a fer-ho després de la creació de l’ATP. Precisament, a la pista de la seva germana Arantxa, en el Masters 1000 de Madrid, Granollers va emular el seu compatriota després de superar en els quarts de final el duet format pel monegasc Hugo Nys i el polonès Jan Zielinski (4-6, 6-2, 16-14), en un duel agònic i que és una clara mostra de tot el que ha hagut de viure per arribar al cim: perseverança, esforç, compromís, refer-se de cops durs –cinc finals de Grand Slam perdudes– i continuar endavant.
Marcel no ha tingut la repercussió mediàtica de Marc López, pel seu títol a Roland Garros i l’or olímpic amb Nadal, però la seva aportació a la copa Davis i la seva regularitat i constància en el circuit l’han situat ara en un lloc privilegiat. Un privilegi que s’ha guanyat a pols. Proper objectiu: Jocs Olímpics de París.