Savinho ja és una estrella

Sávio Moreira és un noi humil, més aviat intro­ver­tit, estrany en els bra­si­lers, però cons­ci­ent del que ha de fer per tri­om­far en el fut­bol. Lluny de pene­dir-se d’ini­ciar una aven­tura per Europa, al PSV, on amb 18 anys li va tocar viure la cara amarga del fut­bol, la que a les pro­me­ses anònimes els sol tocar viure quan dei­xen enrere la família i zona de con­fort, el bra­si­ler no va desis­tir i va tre­ba­llar de valent per fer que la segona opor­tu­ni­tat de tri­om­far fos la bona. “Després del pri­mer entre­na­ment vaig entrar al des­patx d’en Qui­que Cárcel i li vaig dir que amb aquest noi podríem que­dar entre els vuit pri­mers”, va dir Míchel al direc­tor espor­tiu. I poc després Savinho dei­xava enrere rivals i més rivals i es con­ver­tia, jun­ta­ment amb Jas­tin, en la sen­sació de la pre­tem­po­rada del Girona. El fut­bo­lista de les cate­go­ries infe­ri­ors va tenir la desgràcia de fer-se mal en el penúltim test de pre­tem­po­rada en un tur­mell que li ha fet la guitza i que ha fet que sim­ple­ment debu­tar a pri­mera ja fos un premi, però la pre­tem­po­rada li va ser­vir per aga­far impuls. Per l’esquerra tot i ser dretà, Savinho ha fet vuit gols en la lliga –dos més en la copa– i ha repar­tit nou assistències, ha dei­xat boca­ba­dats tots els afi­ci­o­nats amb el seu dese­qui­li­bri i ver­ti­ca­li­tat, i ha ender­ro­cat les por­tes de la selecció abso­luta del Bra­sil, amb qui jugarà la copa Amèrica. “Serà una estre­lla mun­dial”, deia un Míchel que li exi­geix com ningú però també li dona estima, cons­ci­ent de la seva joven­tut.