Opinió

La història de la noia del cementiri de Vílnius

Tenia quinze anys ofi­ci­als, dis­set físics i tretze emo­ci­o­nals quan vaig anar a Lituània a fer un camp de tre­ball a l’estiu en què Els Pets can­ta­ven a vides boni­ques però com­pli­ca­des: El nen gironí del barri de Palau viat­java a una Vílnius amb res­saca...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.