Leo Messi, Ronald Koeman i, ara, Xavi Hernández. Tres llegendes del Barça que Laporta haurà fulminat en només dos anys i mig en el seu segon mandat al capdavant d’una institució que, a hores d’ara, està totalment descomposta i sense rumb. El primer se’n va anar amb llàgrimes als ulls i no volent saber res del màxim mandatari culer. El segon critica durament el president blaugrana i la seva gestió sempre que se li pregunta per ell, i el tercer tot fa pensar que seguirà el mateix camí i també sortirà per la porta del darrere. Què està passant, Joan Laporta? Si nosaltres mateixos som incapaços d’homenatjar, tractar i valorar els mites del club barcelonista com es mereixen, qui ho farà?

La grandesa d’aquest club està, ara mateix, tacada per una crisi severa que va més enllà de la continuïtat o no de l’entrenador actual. Un Xavi Hernández que, per cert, no es mereix tot el que li està tocant viure. Mentre que l’egarenc està obligat a donar la cara en cada roda de premsa, Laporta decideix no viatjar a Almeria, molest per unes paraules de l’entrenador blaugrana que reflectien la crua realitat. Menys vendre fum i més fets. La trobada definitiva entre president i tècnic es durà a terme dilluns que ve, un cop acabada la temporada. És necessària aquesta agonia? I, mentrestant, a uns quants quilòmetres, una altra llegenda del Barça com és Pep Guardiola continua engrandint la seva figura.