Aquesta nit, i amb la rua de diumenge, el Girona posarà el punt final a una temporada simplement espectacular. A partir del setembre l’esperit de la Champions començarà a envair Montilivi i el club, llavors sí, entrarà en una nova dimensió. El projecte engegat fa anys farà el cim, però el camí per arribar al cel encara és molt i molt llarg. I és que el club encara ha de fer moltes passes endavant en molts sentits. Els més transcendents són els que han estat a l’ordre del dia les últimes setmanes, amb la millora de Montilivi i la construcció de la ciutat esportiva. Ara bé, hi ha molts aspectes que no centren tant l’atenció i en què la millora és imperativa per consolidar el projecte del club. D’una banda, el Girona ha de començar a crear un projecte sòlid per al filial. Un club que juga Champions no es pot permetre que el seu segon equip competeixi a la cinquena categoria i que gairebé passi penúries per salvar la categoria. Com tampoc es pot permetre que la gestió del juvenil les últimes temporades hagi estat, si més no, caòtica. En aquest temps han sorgit jugadors de la base, sí, però més que en podran sortir si es millora en aquest sentit. D’altra banda, el Girona també ha de començar a creure de veritat i fer avenços en el femení, que ja fa temporades que està competint en categoria territorial sense tenir per sobre cap altre club de la demarcació que li faci ombra. Si es vol ser gran, se n’ha de ser en tot. No calen presses. Es pot fer a poc a poc, però sense distreure’s.