Xavi Hernández no serà l’entrenador del Barça la temporada que ve. Hauria pogut ser la conseqüència lògica i coherent de l’estranya dimissió diferida que l’entrenador va fer al gener. Però la realitat és que Xavi se’n va després d’un embolic inexplicable arran del famós sopar del sushi. De cop i volta, Joan Laporta va canviar d’idea, va fer cas als arguments de Xavi, que es veia amb cor de fer rutllar l’equip, i s’hi va abraçar l’endemà per escenificar la continuïtat que, setmanes després, s’ha trencat. La successió d’episodis de l’últim mes no fa més que assenyalar la improvisació i la falta d’un rumb clar del Barça.

Haver tancat la temporada sense títols ni l’evolució en el joc que el mateix entrenador prometia a l’estiu han afeblit Xavi, que té com a millor obra l’aposta per jugadors molt joves que han rendit a un gran nivell i han de ser esperança per al futur. Tampoc l’han reforçat gens els canvis en el discurs. I ha estat precisament parlar en públic de la crua realitat un dels detonants de l’enuig de Laporta que ha acabat derivant en la destitució. La confiança feia temps que s’havia anat masegant. El problema va ser el gir de guió del president quan l’egarenc ja era més fora que dins, al cap i a la fi el pas coherent a l’anunci del gener.

La gestió del cas Xavi ha estat desastrosa. Sobretot en la recta final, amb la decisió del president de prescindir-ne però deixant passar el temps en silenci i exposant l’entrenador a parlar en les rodes de premsa sense saber què dir. Com a llegenda que és del club, Xavi no mereixia de cap manera aquest suplici. I l’argument de no desviar el focus de la Champions de l’equip femení a Bilbao saltava pels aires quan el club, després que el tècnic demanés al president què pensaven fer, comunicava la destitució, en la vigília de la final.

Xavi pot haver quedat lluny de les expectatives com a entrenador, però el seu adeu, tal com s’ha gestionat, debilita també la imatge d’una directiva que ha fet de la improvisació i dels girs de guió un hàbit. “El projecte necessita estabilitat”, va dir el president per argumentar la continuïtat el 25 d’abril. A l’hora de la veritat, ni projecte ni estabilitat.