El Nou Congost va acomiadar dimarts una temporada memorable però amb regust agredolç, perquè l’Unicaja va escombrar el Baxi Manresa en l’últim partit del curs davant la seva afició. No hi va haver partit. I això va fer que al final hi hagués desencís general i que, tot i l’èxit rotund del curs, les mirades anessin a Pedro Martínez, ja que tot feia pensar que era el seu últim any al Nou Congost, com així serà. Però em va saber molt greu que passés desapercebut un fet: potser va ser el darrer partit de Salva Maldonado com a entrenador professional. No era ni el moment d’anunciar-ho ni el moment d’actes, com és lògic, però el tècnic adrianenc (65 anys), que acaba de ser avi, va marxar sense que molts ho sabessin per la porta gran del bàsquet espanyol com l’entrenador català amb més partits dirigits, juntament amb Pedro Martínez, Manel Comas i Alfred Julbe. Ho ha fet tornant a Manresa com a ajudant de Pedro Martínez, el mateix que havien fet 30 anys abans. I ho ha fet deixant enrere l’Escola Betsaida, el Pare Manyanet, la Penya, el TDK Manresa, el Caja San Fernando, el Tau, l’Ourense, el Tarragona, el Gran Canària, el Fuenlabrada, l’Estudiantes o el Burgos. Tots aquests clubs i la resta de l’ACB, l’associació d’entrenadors, la FCBQ... han de retre homenatge a aquesta llegenda de les banquetes que podria haver tancat més de tres dècades entrenant a l’elit. L’actual seleccionador de Catalunya, si decideix plegar com a professional, ha de rebre tots els honors com es mereix.