El lema del FC Barcelona, “més que un club”, està sota escrutini. El Barça s’ha convertit en una marca global que desperta l’interès econòmic d’empreses que busquen treure suc del potencial del club d’enamorar persones arreu del món i moure masses socials. Capitalitzar aquests interessos sembla clau si el Barça vol prosperar en el context dels clubs estat. Avui, recordem amb nostàlgia quan al centre de les samarretes lluïa Unicef, i ens persuadim que maximitzar beneficis és l’única fórmula per sobreviure. Això sí, el preu d’aquesta estratègia és la constant pressió de seguir sent una marca atractiva, la qual cosa només es pot aconseguir sent un club que prioritzi guanyar.

Dit això, el Barça segueix compromès amb valors que transcendeixen el món corporatiu: valors socials, exemplificats en el fet que el FC Barcelona és un club multiesportiu que aposta per l’esport femení i que representa Catalunya de cara al món; valors morals, palesos en el compromís del club amb la formació de joves esportistes, inculcant la cultura de l’esforç, respecte i treball en equip, i valors estètics, amb un ideal que passa pel joc associatiu, la pressió alta i que els partits es recordin no només pel resultat sinó per la manera d’aconseguir-lo.

Si el Barça defensa aquests valors, per què tenim la temptació de posar en dubte el lema del club? La resposta la trobem en com el club concep la relació entre els seus valors socials, morals i estètics i la necessitat de sobreviure i guanyar en el context actual. Els últims anys, sembla que les persones amb poder executiu en el Barça han assumit que han de trobar un equilibri entre ser un club guanyador i ser més que un club. Dit d’una altra manera, sembla que els valors que fan del Barça un club únic són sovint concebuts com un escull per competir amb equips com el Madrid.

Aquesta tensió entre interessos d’autosupervivència i valors de caràcter altruista no afecta només el Barça. De fet, una de les missions de la filosofia moral és descobrir com navegar aquest aparent conflicte entre les accions que ens poden beneficiar al màxim a nosaltres (però no a altres) amb les accions que beneficien les societats en conjunt i garanteixen que tota persona sigui tractada amb dignitat. Alguns filòsofs creuen que s’han prioritzar les accions altruistes, d’altres, les accions egoistes i alguns busquen un balanç entre ambdós. El mateix passa en el Barça.

L’alternativa, defensada per filòsofs de l’ètica de la virtut, és deixar de concebre els valors altruistes i els interessos egoistes com si fossin incompatibles. Aplicada al Barça, la idea és que, a llarg termini, la millor manera d’aconseguir guanys individuals és a través de promoure les virtuts que caracteritzen el Barça: apostar per la Masia, tenir paciència i confiança en els professionals de la casa, aprofitar la fortalesa de ser un club inclusiu i divers i no prendre dreceres seduïts per la promesa de guanys a curt termini. En el Barça, ser més que un club i ser un club guanyador són dos ideals en harmonia. Els títols històrics del Barça femení haurien de servir d’exemple.