Festa grossa a Lleida. Ja tocava. Dinou anys després, l’ACB tornarà a tenir parada al Segrià, on el futbol també va tastar l’elit, ja fa massa (1993/94). L’ICG Força Lleida va culminar una feina magnífica i imparable –14 victòries seguides entre la fase regular i el play-off– amb una final de somni contra un aclaparat Estudiantes, el favorit que no surt de l’infern de la LEB ni quan és amfitrió. L’èxit de l’equip de Gerard Encuentra és també l’orgull de tota una ciutat. Les imatges del sector del Madrid Arena tenyit de bordeus –uns 1.500 lleidatans s’hi van desplaçar– eren molt potents, i no podem obviar les dels 2.000 més que ho van voler seguir plegats des del pàrquing del Barris Nord.

La força dels èxits esportius és també, i en gran part, tot el que aconsegueixen arrossegar. El moviment social que generen. Barris Nord ha empès l’equip cap a la fase decisiva en què el Força Lleida ha fet història. La final a quatre –beneïda fórmula que fa vibrar quan no hi ets i al·lucinar quan ho vius en primer pla– ha somrigut als lleidatans com ho va fer al Bàsquet Girona fa dos anys, també amb l’Estudiantes de víctima, però amb els de Marc Gasol jugant a casa. I des d’aquell dia, Fontajau a vessar. Com passarà a Barris Nord en una temporada que promet i que tornarà a exhibir el múscul del bàsquet català. El Lleida, el Girona, el Manresa, la Penya i el Barça, a més de l’Andorra, adscrit també a la federació catalana. Que continuï l’espectacle.