Opinió

Catalunya en un món ideal

David Raya a la por­te­ria, línia de qua­tre amb Eric García, Pau Cubarsí, David López i Ale­jan­dro Balde, Aleix García i Marc Roca al doble pivot, Lamine Yamal i Dani Olmo oberts a banda, Gerard Moreno d’enllaç com a segona punta i Fer­ran Jutglà com a home gol. L’onze fa trem­par així d’entrada. En un món ideal Cata­lu­nya seria una de les vint-i-qua­tre can­di­da­tes a fer quel­com impor­tant en l’Euro­copa d’Ale­ma­nya que començarà diven­dres, però en el món real ens hem resig­nar a un amistós a l’any en el millor dels casos. I dic en el millor dels casos perquè, abans del Cata­lu­nya-Panamà del pas­sat 29 de maig a Saba­dell, la selecció havia estat dos anys sense fer acte de presència. L’espera encara ha estat més des­es­pe­rant en el cas de la selecció feme­nina, en què ha cal­gut espe­rar cinc anys entre un amistós i l’altre. Aquest és un aspecte sobre el qual convé fer autocrítica per part de la fede­ració, perquè per mol­tes difi­cul­tats de calen­dari que hi hagi, que cer­ta­ment n’hi ha, l’espera no es pot fer tan eterna, perquè si això no ho cui­dem i ho dig­ni­fi­quem nosal­tres, no ho farà ningú. Però posats a somiar i a fer fut­bol ficció, s’ima­gi­nen aquest onze jugant l’Euro­copa, amb Bob Martínez com a selec­ci­o­na­dor? Té pit­jor nivell aquest onze de Cata­lu­nya que el de selec­ci­ons com Escòcia, Hon­gria, Albània, Eslovènia, Ucraïna, Eslovàquia, Roma­nia, República Txeca i Geòrgia? Sor­geix la mateixa pre­gunta a cada mun­dial i a cada Euro­copa. En un món ideal seria fantàstic poder-ho com­pro­var amb els nos­tres ulls.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)