Persones amb pèrdua o deficiència d’extremitats, paràlisi cerebral o lesions cerebrals adquirides, entre d’altres, també tenen cabuda en el món de l’esport. Un sector sempre obert a crear diferents tipus de modalitats que permeten a tots aquells esportistes que tenen alguna discapacitat física continuar practicant l’esport que més els agrada o motiva. Entre aquests, es troba el tennis adaptat de peu, pensat per a tots aquells que tenen alguna afectació en el cos, però poden jugar sense l’ús de la cadira de rodes.

Arreu del món hi ha més de 400 jugadors censats que el practiquen, i que lluiten per trencar les barreres a les quals s’enfronten quan volen competir al més alt nivell. Busquen el reconeixement de la federació internacional (ITF) per, així, convertir-se en un esport paralímpic a tots els efectes. Per aconseguir-ho, falta més visibilitat i un circuit regulat. Hi ha països com els EUA, Gran Bretanya, Xile i Argentina on el para-standing tennis està més arrelat, però encara queda molt camí per recórrer. A casa nostra, en aquest sentit, s’estan posant els primers fonaments, amb un torneig organitzat per la Federació Catalana de Tennis i que compta amb Ivan Corretja com a ambaixador, president també de l’associació internacional. Una lluita perquè aquests tennistes –fins i tot n’hi ha que juguen sense braços– siguin reconeguts com es mereixen. Una lliçó de vida és el que donen sempre que salten a la pista.