Celebro que el Girona estigui treballant amb les idees clares i que en aquest mes de juny ja hagi tancat dues incorporacions que han d’aportar un salt de qualitat a la plantilla. Ladislav Krejci ha demostrat durant l’Eurocopa que pot ser un central de garanties per a un Girona de Champions i l’anunci oficial del fitxatge d’Abel Ruiz reforça una davantera on tot dependrà de quin sigui el futur de Dovbyk. Personalment l’aposta pel davanter d’Almussafes em genera algun dubte. Com tants altres, en el seu pas per les categories inferiors del Barça semblava que s’havia de menjar el món, però a l’hora de la veritat li està faltant gol. A favor seu té que no li ha de costar gaire entendre l’estil de joc de Míchel i que es podrà adaptar en més d’una posició de l’atac gironí, però tinc molt clar que se li demanarà gol. I l’ha de trobar. L’aposta, per sobre dels vuit milions d’euros, és molt important i això sempre pesa. Ha sortit més car que Dovbyk i això genera unes expectatives que si no compleix poden anar passant factura. Que apujarà el nivell de la plantilla és evident, però que el seu fitxatge sigui un èxit dependrà de fins a quin punt pugui trobar la seva millor versió. I en aquest sentit no ho tindrà fàcil. El calendari horrible d’aquest estiu farà que s’incorpori molt tard a la plantilla perquè estarà jugant els Jocs Olímpics a París, i això dificultarà l’adaptació. S’haurà de ser exigent, sí, però per nassos també s’haurà de tenir paciència.