Fa dos anys el corredor i esquiador de muntanya Marc Pinsach Rubirola (Cassà de la Selva, 1989) va publicar Córrer i competir per pensar i viure (Columna). Tot i no ser una novetat editorial, és un llibre que recobra vitalitat cada final de temporada dels esports d’equip –com ara– i, en general, cada vegada que un esportista necessita entendre el seu pas per l’esport i per la vida. El que Pinsach relata –les seves vivències esportives aplicades a la millora professional i personal– és de valor tan universal que hauria de convertir-se en lectura obligatòria per a tot esportista quan afronta una cruïlla de camins, sigui per aturar-se i pensar, per canviar d’aires, per fer un parèntesi, per recuperar-se d’una lesió, per salut mental o perquè se li presenti el gran dilema que tant costa d’abordar: el com i el quan de la retirada. En síntesi, és una obra d’aquestes que avui se’n diuen d’autoajuda, escrita amb l’estil didàctic i precís –en aquest aspecte s’hi detecta la influència familiar– que expressa en els articles que publica en múltiples publicacions especialitzades i també en els directes d’esport de muntanya, sense anar més lluny la de diumenge passat a TV3 amb motiu de l’Epic Trail de la Vall de Boí.

Qualsevol esportista –fins i tot, qualsevol persona que hagi afrontat en la seva vida una activitat amb component competitiu– s’hi ha de veure reflectit per força. La manera d’enfocar l’esport com a fil conductor de la feina i de la vida, la sobreestimació de les pròpies possibilitats, com reconduir l’assaig-error cap a un sistema de millora, la capacitat d’aprendre de companys i rivals i la digestió del que ve després del fer el cim –metafòric i real– estan tractats amb delicadesa però alhora amb una franquesa convincent que desmunta la ficció de l’esportista blindat a les febleses de la resta de mortals.

Pinsach té un palmarès sòlid amb victòries absolutes a nivell estatal i internacional que no cap enumerar aquí. Als 35 anys continua competint, d’una altra manera, seleccionant les proves en les quals participa i sense cap altra pressió pel resultat que la que ell mateix es posa. Ara celebra poder recrear-se i gaudir –d’una manera diferent que quan competia per buscar un resultat– d’uns entorns naturals que la majoria d’humans no trepitjarà mai. Tot i això, dissabte va guanyar l’Epic Trail Marathon. És de la generació de Kílian Jornet, el mite dels esports de muntanya que, d’una manera o altra, ha eclipsat la resta de coetanis. En aquest context, és revelador com s’hi refereix Pinsach, que reconeix el talent de Jornet com a inabastable. En lloc de lamentar que l’hagi privat d’alguns títols, li agraeix haver-hi pogut compartir entrenaments, competicions i una etapa de creixement vital, i constata el paper decisiu de Jornet per incrementar el grau de popularitat i coneixement dels esports de muntanya, del qual s’han beneficiat tots. Una visió que contrasta amb la decebedorament extensa llista d’esportistes de primer nivell amb reprovables conductes d’enveja respecte al millor representant del seu sector.

Marc Pinsach és el gran dels sis nets de l’àvia Rosa. Tot just fa sis dies que ens va deixar. Si hi ha cel o alguna cosa que s’hi assembli, sabem del cert que ens observa des d’allà, però els que ens hem quedat la trobem infinitament a faltar.