Els imprescindibles
Més enllà d’aquells jugadors o jugadores que irradien talent per tots costats, hi ha un tipus de professionals en el món de l’esport imprescindibles en qualsevol equip. Són aquells que cohesionen, que aporten a dins del terreny de joc però que sumen molts més intangibles a fora. Els estel·lars, els que estan en un nivell privilegiat, en moltes ocasions s’acaben concentrant més en els seus números personals i a utilitzar el moment actual com una palanca de llançament per a fins futurs suposadament millors. I, en contraposició, tenim aquest altre tipus de jugador o jugadora, que potser no està situat al vèrtex del talent, sinó en una franja més àmplia, però que és tant o més important. Sense ells, sense aquest element de cohesió, que lideri especialment els vestidors, que marqui la línia de treball, d’esforç i d’implicació amb el club i l’afició, el talent pot quedar en no res. Corres el perill que les estrelles no brillin, l’equip no tingui cap ni peus i els objectius esportius s’allunyin.
El 28 de juny passat, l’Uni Girona anunciava la renovació d’Ainhoa López. I en tots els fòrums de l’entorn de l’equip es va rebre com una esplèndida notícia. Per tot el que comentava abans. López exemplifica al peu de la lletra el que significa una jugadora cohesionadora, que a través de la seva experiència personal, superant una dura malaltia, és model de sacrifici, de lluita i d’implicació. D’aquells tarannàs que arrosseguen les companyes i que es fan estimar per l’afició. Potser no serà la que anotarà més punts ni la que jugarà més minuts. Però la seva aportació serà imprescindible. En aquells moments del partit en què tothom té la tendència d’abaixar els braços, ella aportarà caràcter i intensitat. S’hi poden jugar deu pèsols, que no l’erraran. I, en la intimitat del grup, en el dia a dia de l’equip, en els entrenaments i en la relació als vestidors, tindrà un pes determinant per integrar les noves peces i marcar la línia de treball. El missatge d’Aihnoa López a les xarxes socials després de fer-se pública la seva continuïtat a Girona desprenia sinceritat, il·lusió i significació amb el club i la ciutat. És per això que és un encert tirar endavant la seva renovació en una temporada que es preveu dura, amb molts canvis a la plantilla que generaran molta feina d’encaix i en què la velocitat de fer pinya marcarà el futur i els resultats. No tinc cap dubte que el lideratge de López en aquest sentit serà decisiu. Però no només de portes endins. López s’ha convertit en una travessera de connexió directa amb l’afició. La gent se l’estima amb bogeria. Per identificació –que important que és que el públic reconegui qui remena la pilota a la pista i s’hi senti unit!– i també per admiració per la seva lluita personal. La seva renovació segurament és l’anunci que més alegries ha generat aquest estiu entre l’afició de l’Uni. Pel que dèiem, per aquesta compenetració que s’ha forjat entre jugadora i públic, més enllà de números, minuts i resultats. A hores d’ara, encara s’està en espera que es desvelin com a mínim dos o tres noms més per completar la plantilla. La tendència, fins ara, és clara. S’ha optat per estils de jugadores que potser no són noms top però que tenen experiència en equips de primer nivell, del tipus treballador i que no tenen manies per arromangar-se quan les coses van mal dades. Segurament, el que més va fer falta la temporada passada. Segurament, també, l’únic tipus de jugadora al qual té accés el club ara mateix, tal com està el mercat. Però que, en perspectiva, t’ofereixen un marge de millora molt gran si la feina es fa com toca.