La humilitat del Girona no pot desaparèixer després de fer un excel·lent curs a primera, una temporada, això sí, que ha deixat bocabadats tots els aficionats del futbol pel que ha fet i, sobretot, pel com. I és que una campanya no és suficient per batallar amb els més grans fora del terreny de joc, l’únic lloc on es poden igualar les forces si la feina es fa bé. Als despatxos, a nivell pressupostari, el conjunt blanc-i-vermell sap que encara està a anys llum dels grans equips de la lliga tot i veure com el seu marge s’incrementarà fins a superar per poc els 100 milions d’euros. Això dona aire, però qualsevol operació que comença, el Girona la fa amb peus de plom, entre altres coses perquè hi ha un límit salarial a complir, però també perquè és sabedor que no pot perdre el cap ni creure’s el que no és. El cas de Dovbyk n’és un gran exemple. L’Atlético va atacar el fitxatge, que acabarà costant 40 milions d’euros als madrilenys, en 48 hores, oferint a l’ariet de l’equip gironí més del triple del que guanya actualment –ja veurem on acaba el jugador, marejat i empès pels seus representants–. Gairebé sense despentinar-se els colchoneros pispen el pitxitxi de la lliga al conjunt que va quedar just per damunt seu en la taula, una entitat que, per contra, afronta amb vertigen i respecte el fitxatge de Javi Guerra –mínim 20 milions fixos–, o que celebra haver incorporat Francés per 3,5. El que està clar és que Míchel haurà de reinventar l’equip davant la pèrdua de puntals titularíssims com Eric, Couto, Aleix Garcia, Savinho i Dovbyk. Fa por i tot.