“El plenari del Comitè Olímpic Espanyol, reunit aquest matí i reconsiderant, a petició de la Presidència del Comitè Olímpic Internacional, el problema de la participació espanyola a l’Olimpíada de Melbourne, amb tot el respecte lamenta comunicar que es ratifica per unanimitat en l’acord de no assistir als Jocs [...], interpretant així el sentiment del poble espanyol de respecte i dolor davant el poble hongarès.” La nota anterior va aparèixer publicada a la premsa el 7 de novembre del 1956; i informava del boicot d’Espanya a la XVI Olimpíada, que s’havia de celebrar a Melbourne, Austràlia, dues setmanes després. Si fem cas a la nota, el principal motiu d’aquella decisió era el rebuig a la repressió de la Unió Soviètica a la revolta d’Hongria, que havia començat el 23 d’octubre anterior.

El comunicat de la Secretaría Nacional del Movimiento, que era l’organisme que havia pres la decisió, era més explícit i incloïa un argumentari ben detallat. En el text es feia referència al “sentiment del poble espanyol”, que “no s’avé a intervenir en una olimpíada en circumstàncies com les actuals, en què s’estan trepitjant la dignitat i la independència dels pobles sobirans, i que culmina amb la sanguinària invasió d’Hongria, decretada pel comunisme internacional.” Segons la nota, la intervenció soviètica era especiament preocupant per al govern franquista, perquè “ens recorda la que fa vint anys van intentar consumar a la nostra pàtria”. En l’escrit es recordava el boicot d’Espanya als Jocs del 1936; però obviava explicar que aquest havia estat motivat pel rebuig del govern republicà a l’Alemanya nazi. Contràriament, s’afirmava que els atletes espanyols no havien anat a Berlín perquè “estaven lliurats al suprem esport de jugar-se la vida per salvar, entre altres, els valors de l’esperit que precisament haurien de donar-se cita en els Jocs Olímpics”. En la nota de premsa també hi havia una referència a l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona el 1936 i que es va haver de suspendre a causa de l’aixecament militar. Concretament, es deia que “el comunisme internacional va escollir el nostre propi solar, Barcelona, per muntar una pseudoolimpíada portant-nos a tots els capitostos actuals del comunisme europeu per desenvolupar aquí la mateixa macabra activitat que en aquests moments pateix el noble poble hongarès”. L’argumentari, doncs, lligava la situació del 1956 amb la del 1936; i l’ocupació soviètica amb la guerra civil. Però oblidava explicar que la “croada contra el comunisme” del 1936 s’havia fet de bracet amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, uns aliats que resultaven especialment incòmodes vint anys després.

Si fem cas a la versió oficial, doncs, Espanya no va participar en aquells Jocs com a mostra de “respecte i dolor davant el poble hongarès”. En realitat, hi havia altres motius, com els que es poden llegir en l’acta de la reunió del Comitè Olímpic Espanyol, publicada en el Boletín Oficial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes. Allà es reconeixia obertament que no es va considerar “convenient la participació en esports d’associació pel nombre d’integrants i per les despeses derivades”. En altres paraules, que no hi havia diners. De fet, ja des d’abans que s’iniciés la revolta hongaresa, només es plantejava la possibilitat d’enviar-hi alguns esportistes destacats, com ara l’atleta Miguel de la Quadra Salcedo, el gimnasta Joaquín Blume o el nedador Enrique Granados.