Confiança plena, però costa mantenir la calma. Bagatge i experiència per reconstruir equips, però costa mantenir la calma. Control del mercat amb suport o sense del City Football Group, però costa mantenir la calma. Aquest és el neguit que persegueix els aficionats del Girona. I és clar que costa mantenir la calma quan ha marxat la meitat de l’onze titular tipus de la temporada passada, un any per recordar tota la vida que va permetre al club quedar en tercera posició en la lliga i accedir a la Champions League. Ni Eric Garcia, ni Aleix Garcia, ni Savinho, ni Yan Couto, ni Dovbyk seran presents al nou Girona, un nou equip que disposarà del mateix capità i timoner, Míchel. I també és per això que s’ha de mantenir la calma. Sonen noms, i en sonaran més. S’iniciaran operacions per contractar objectius, i d’altres es trencaran i provocaran neguit, però el Girona i, sobretot, tots aquells que prenen decisions esportives estan habituats a la reconstrucció. No ho estan a fer plantilles acostumades a competir cada tres dies en tres competicions simultànies com són la lliga, la copa i la Champions League. I aquí torna a aparèixer el neguit per damunt de la calma. El peix que es mossega la cua. Les tradicions d’estiu. Les nits caloroses. Un bon gelat. Probablement ni Quique Cárcel ni Míchel Sánchez saben com s’acabarà tancant a hores d’ara la plantilla que haurà de competir, com a mínim, del setembre al proper gener. No serà com voldrien ells. Ni tampoc vostès.